L’accent diacrític permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia.

. Són monosíl·labs.

. Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

. No s’aplica en els compostos i derivats d’aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, semideu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc.
. Sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-roig, etc.

BÉ, BÉNS (riquesa, adverbi); ho has fet molt bé. / BE, BENS (nom lletra i anyell); avui dinem carn de be a la brasa. 
DÉU (divinitat); Zeus és un déu suprem / DEU, DEUS (xifre, verb deure, font); m'ha regalat deu caramels, però m'en deu dos més. 
ÉS (verb ser-ésser); ell és així / ES (pronom reflexiu); l'Oriol es faria un fart de riure.  
MÀ (part terminal del braç); tens la mà glaçada / MA (possessiu); ma mare ho sap fer.   
MÉS (quantitatiu); vull més pasta/ MES (període, conjunció, possessiu); aquest mes sortires amb mes tietes. 
MÓN (la Terra); el món no és rodó/ MON (possessiu); mon pare arriba tard. 
PÈL, PÈLS  (vellositat); li caurà el pèl/ PEL, PELS (contracció PER+EL); el té agafat pels pèls. 
QUÈ (pronom relatiu tònic, interrogatiu); digues què vols/ QUE (conjunció, pronom relatiu àton); que no vull anar-hi.
SÉ (verb saber); jo sé moltes coses/ SE (pronom reflexiu); se li ha complicat l'assumpte. 
SÍ  (adverbi d'afirmació); sí, ho tinc jo/ SI (pronom reflexiu, conjunció, nota); si no vols, no t'ho mengis. 
SÒL, SÒLS (terra); el sòl és de sorra/ SOL, SOLS (astre solar, verb soler, adverbi, nota); sol menjar sol quan surt el sol.
SÓN  (verb ser-ésser); ells són els meus germans/ SON (possessiu, fet o ganes de dormir); son tiet té son. 
TÉ (verb tenir); ella té gana/ TE (infusió, pronom feble, nom de lletra); vols saltar-te el te de la tarda?
ÚS (utilització); aquest moble ha tingut un bon ús/ US (pronom feble); ja us enxamparé, ja. 
VÓS (tractament); vós teniu molta barra / VOS (pronom feble); mengeu-vos les bledes.