ABRAÇAFANALS: Persones aduladores, sense criteri propi.
ABUSANANOS: Que abusa dels febles.
ACABACASES: Persona malgastadora.
AFAITAPAGESOS: Aquell que procura treure profit de la gent amb males arts.
AGAFA-SOPES: Que s’entreté amb excés, que s’eternitza en l’execució de les coses.
AIXAFAGUITARRES: Persona que fa anar malament un pla previst.
APARDALAT: Curt d'enteniment.
APELAGÓS: Dit de la persona que es fa pesada per excés d'amabilitat, per massa sociable.
ARROGANT: Qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius.
ASE: De poca intel·ligència.
BABAU: Manca d'intel·ligència.
BACÓ: Porc.
BAGASSA: Prostituta.
BAIX DE SOSTRE: D'escassa intel·ligència.
BAJOCA: Ésser una persona de poc seny.
BALIGA-BALAGA: Que no té formalitat en res.
BANDARRA: Persona sense cap mena d’escrúpols.
BANYUT: Que la seva parella l'han enganyat amb un altre.
BARBAMEC: Noiet que va d’home i que té poca barba.
BARJAULA: Prostituta.
BARLIQUI-BARLOQUI: Poc seriós, esbojarrat.
BENEIT: Ximple, curt de coneiximent, no tenir caràcter.
BERGANT: Mala persona, de mala conducta moral.
BLEDA ASSOLELLADA: Amb poc caràcter i decisió, poruc.
BOCAMOLL: Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra.
BOCOI: Persona ximple.
BOIG: Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental.
BORDEGÀS: Persona que no és de bona llei.
BORINOT: Que no calla mai, pesat.
BOTIFLER: Persona que col·labora amb els enemics de la seva terra.
BRAGASSES: Covard.
BRÈTOL: Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.
BRIVALL: Sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.
BURXETA: Que li agrada burxar els altres, incitar i moure renyines.
CABUT: Que es manté molt ferm en les seves idees o intencions, fins i tot si són errònies o falses.
CAGABANDÚRRIES / CAGAMANDÚRRIES: Irresponsable, fa les coses sense seny.
CAGADUBTES: Dit de la persona molt indecisa.
CAGANDANES: Que aparenta activitat i energia, però que no fa res d'importància i és dèbil de caràcter.
CAGANER: Covard.
CAGALATXA: Avar, gasiu.
CALÇASSES: Persona que es deixa manipular per la seva parella.
CANTAMANYANES: Aquell que és informal i de poc crèdit.
CAP DE FAVA: D'intel·licència curta.
CAP DE SURO: De poca intel·Iigència.
CAP DE TRONS: Esborrajat, lleuger, sense seny.
CAPSIGRANY: Es diu a qui obra demostrant poc enteniment.
CAPSOT: Que té el cap gros / de poc seny.
CARALLOT: Persona aturada, encantada.
CARCAMAL: Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.
CATXASSA: Que es mou sense esma, amb posat fleuma.
CAVALLOT: Persona, especialment jove, esvalotada, que obra sense reflexió.
CERCABREGUES: Que es dedica a cercar o moure bregues o baralles.
CORCÓ: Que és molt pesat, que sempre repeteix les mateixes coses i no deixa els altres tranquils.
CUL D'OLLA: Inútil, de poca categoria.
CURT DE GAMBALS: Curt d'enteniment.
DESCASTAT: Sense bons sentiments envers la seva familia, el seu país.
DROPO: Que fuig del treball.
EMBROLLAIRE: Que intenta d’enganyar posant confusió, especialment jugar brut, fer trampes.
ENSOPIT: Mancat d'animació, poc vital, que no és divertit. Avorrit.
ENSUMALLUFES: Es diu d'una persona massa curiosa.
ENVEJÓS: Que té desig d’allò que un altre posseeix.
ENZE: Persona aturata, sense iniciativa ni enteniment.
ESBIRRO: Que té per missió privar de llibertat, turmentar.
ESCALFACADIRES: Que no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment en una visita.
ESCÒRIA: Gent despreciable.
ESQUENADRET: Gandul, que no treballa ni li interesa treballar.
ESTAQUIROT: Inútil, que fa nosa.
ESTÚPID: D'escassa intel.ligència. Toix en alt grau.
FANFARRÓ: Que fa ostentació vana de les seves accions o qualitats.
FASTIGÓS: Que produeix fàstic, sentiment desagradable, que repugna.
FATXENDA: Persona presumptuosa, amb fums.
FIGAFLOR: Amb poc caràcter i decisió, poruc.
FLASCA: Mancada de fermesa, que es deixa entabanar amb facilitat.
FLEUMA: Persona fluixa de caràcter i d'energia, fàcilment influenciable.
FLIPAT: Que està sota els efectes d'una droga.
GALIFARDEU: Home que és temut per la seva força, la seva maldat.
GAMARÚS: Persona molt rude.
GANÀPIA: Inmadur, que fa coses pròpies d’un infant.
GATA MAULA: Que sap dissimular les seves intencions.
GUILOPO: Hàbil, astut, que obra amb mala intenció.
IGNORANT: Que no té coneixement sobre alguna cosa.
ÌNSÀ: No sa del cap, mancat de raó, boig.
INSOLENT: Que no és respectuós o que és desvergonyit.
ISARD: Dit de la persona esquerpa.
LELO: Col·loquialment beneit, ximple, curt d'enteniment.
LILA: Curt d'enteniment.
LLAGASTA: Persona pesada i empipadora, que no calla mai.
LLANUT: Ignorant, neci.
LLEPACULS: Aquell que és adulador, que fa la pilota.
LLEPAFILS: Molt maniàtic i escrupulós amb el menjar.
LLONDRO: Persona d'intel·ligència obtusa.
LLUÇ: Curt, parat, que no és espavilat o deseixit.
MAIMÓ: Que fa les coses amb una gran lentitud, molt a poc a poc.
MALFACTOR: Que comet actes criminals.
MALPARIT/DA: Mala persona, malnat(da) o mal nascut(da).
MANDRÓS: Que no vol treballar o no compleix la seva feina per falta d'atenció o d'interès.
MANTA: Que fuig del treball.
MARMANYER: Persona xerraire i embullosa.
MERDA SECA: Inútil, de poca categoria.
MEUCA: Prostituta.
MILHOMES: El qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber, etc.
MILOCA: Que aparenta molt i és en realitat poca cosa.
MITJA MERDA: Persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, preocupació, etc.
MITJACERILLA: Col·loquialment,home escanyolit i insignificant.
MOCÓS: Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.
MURRI: Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. Que actua sense honradesa o amb males arts.
NAPBUF: Es fa servir per referir-se a una persona baixeta i petita de manera despectiva.
NAS DE CARXOFA: S'usa per a dir que algú té un nas molt gran.
NAS DE LLORO: Tenir el nas molt corbat.
NYÈBIT: Aquell que no té la menor distinció, que no val per a res.
NYICRIS: Persona que és fluixa, escanyolida, poca cosa i dèbil.
PALLÚS: Aturat, sense agudesa intel·lectual.
PANXACONTENTA: Aquell que no s'amoïna per res, despreocupat.
PAPARRA: Persona molt enganxosa, difícil d'esquivar.
PASSERELL: Inexpert, novell en alguna activitat o àmbit determinat.
PASTANAGA: Que té poc seny.
PEC: Neci, no gens intel·ligent.
PELACANYES: Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida.
PENQUES: Que té barra, atreviment desvergonyit .
PEPA: Aquell que es un beneït.
PERDULARI: Persona molt deixada i molt degradada moralment.
PEREPUNYETES: Exageradament minuciós i exigent.
PESAT: Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre.
PETULANT: D'una immodèstia arrogant, insolent.
PINXO: El que va de valent/dolent.
PIXAVÍ: Fa referèmcia a algú molt presumit.
POCA-SOLTA: Poc formal.
POCA-TRAÇA: Que no té gaire habilitat o traça per fer les coses.
POLLÓS: Que va brut, que manca de netedat.
POLTRÓ: Peresós.
PÒTOL: Que no té ni casa ni feina i que va d'una banda a l'altra vivint de manera miserable.
PUTXINEL·LI: Que es deixa manipular pels altres.
RABASSUT: Que és molt gruixut en relació amb l'alçada
RABIÜT / RABIÓS: Que s'enrabia amb molta facilitat.
RAMPELLUT: Que obra per impulsos sobtats i violents.
RONYÓS/A: Figuradament Avar, gasiu, mesquí.
SABATASES: Molt curt d’enteniment.
SANGONERA: Persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altres, exhaurint-les.
SAPASTRE: Aquell/a que fa la feina malament.
SÒMINES: Que té poca capacitat o agilitat mental.
TABALOT: Que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny.
TALÒS: Persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor.
TANOCA: Poc llest, sense gaire intel·ligència i que es deixa influenciar pels altres.
TARAL·LIROT: Persona poc seriosa, no gens formal.
TITELLA: Que es deixa manipular.
TÒFOL: Persona parada, sense iniciativa i, sovint, curta d'enteniment.
TOIX: D’escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
TORRACOLLONS: Que molesta, es fa pesada i és difícil de suportar.
TORRAFAVES: Emprenyador, que molesta molt.
TOSSUT: Que es manté molt ferm en les seves idees o intencions, fins i tot si són errònies o falses.
TÒTIL: Persona babaua, encantada, curta d’enteniment.
TREPITJAFARIGOLES: Algú que és de ciutat i que quan va al camp es pensa que és més rural que els mateixos autòctons.
TRINXERAIRE: Jove desemparat que va vagabundejant pels carrers.
TROLERO: Familiarment, mentider, que no diu la veritat.
TROS D'ASE: D'enteniment obtús, no gens intel·ligent.
TROS DE QUÒNIAM: De poc enginy o de falta d'intel·ligència.
VERBÓS: Que diu les coses amb massa paraules.
XIMPLET: Curt d'enteniment.
XITXAREL·LO: Noi jove i inexpert, que pretén actuar com un adult.
